En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental, fixat el 10 d’octubre per la Federació Mundial per a la Salut Mental, l’associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, en representació del col·lectiu de persones que tenen un problema de salut mental, ha fet entrega del manifest de la diada a la delegació del Govern a Girona i els representants dels serveis territorials de Salut i Drets Socials i Inclusió.
Enguany, el col·lectiu, representat per Anna Mallart i Aniol Bidegain, encarregats de llegir el manifest, ha reivindicat uns serveis més flexibles, capaços d’oferir suport i acompanyament en l’entorn quotidià de les persones i les seves famílies, amb l’objectiu de prevenir les crisis i, quan aquestes apareixen, donar-hi una resposta immediata i eficaç.
Per part de les entitats que encapçalen la campanya commemorativa de la dia, hi han assistit la presidenta de l’Associació Família i Salut Mental, Dora Santamaria, el president de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Martí Masferrer, l’adjunta a la direcció de Salut Mental de la institució, Margarita de Castro , la directora de Fundació Drissa, Núria Martínez, i la cap de Relacions Institucionals de Support-Girona, Cécile Crozet.
Els representants del col·lectiu han remarcat que és fonamental garantir que les entitats disposin dels recursos que els corresponen, “no només per fer front a les crisis immediates, sinó també per assegurar la seva sostenibilitat a llarg termini”. “Sense el suport adequat per a les persones que cuiden, no es pot oferir una assistència social efectiva,” han subratllat. Així mateix, han posat de manifest que les reivindicacions hi són perquè les persones amb problemes de salut mental puguin tenir una vida digna i amb qualitat. “Invertir-hi és justícia social i és fer camí cap a una societat més cohesionada.” També han deixat palès que s’ha fet molta feina, però que encara queda molt camí per fer.
Per part de l’Administració hi ha participat el delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart, el delegat de Drets Socials i Inclusió, David Álvarez, i el gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia. Han recollit les propostes de les entitats i han posat en valor la gran xarxa de salut mental que hi ha a la demarcació de Girona, posant en relleu, sobretot, la tasca de les entitats i la implicació del territori per prioritzar les persones i posar-les al centre. Han reconegut que el model gironí és un model referent i que cal treballant encara més per resoldre esculls com ara la burocràcia que impedeix donar una resposta més àgil a les persones i els seus familiars.
Manifest “L’accés als serveis en situació de crisi”
Avui, Dia Mundial de la Salut Mental, ens tornem a trobar per fer el que importa: posar la vida i la dignitat de les persones al centre. Recordem que l’accés als recursos de salut mental és un dret exigible, també quan tot trontolla.
La campanya d’aquest any porta per lema “L’accés als serveis en situació de crisi” i posa el focus en la necessitat de garantir una atenció propera i accessible quan les persones amb un trastorn mental passen per moments difícils. S’entén la crisi en un sentit ampli: no només la relacionada amb la salut, sinó també la que neix de situacions de vulnerabilitat social. La iniciativa reivindica uns serveis més flexibles, capaços d’oferir suport i acompanyament en l’entorn quotidià de les persones i les seves famílies, amb l’objectiu de prevenir les crisis i, quan aquestes apareixen, donar-hi una resposta immediata i eficaç.
Vivim en un món inestable, on cada sacsejada social, econòmica o política té un impacte directe en la vida quotidiana i multiplica l’angoixa col·lectiva. L’encariment de l’habitatge, les crisis econòmiques o emergències com la pandèmia de la Covid-19 en són exemples propers. Aquestes situacions globals esdevenen també crisis individuals: per a les persones que conviuen amb un problema de salut mental, no són una metàfora, sinó un increment real del patiment i de les barreres d’accés a l’atenció.
Com es conjuguen drets humans i situacions de crisi personal, social, o d’emergència? La resposta no pot ser mai la renúncia: una crisi no suspèn drets ni justifica la coerció. La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i l’enfocament de drets en salut mental obliguen a assegurar accessibilitat, proximitat i qualitat de l’atenció en qualsevol context, amb especial protecció per a qui es troba en situació de major vulnerabilitat.
El problema és de velocitats. Els esdeveniments corren més ràpid del que les institucions reaccionen, tot i ser les responsables de garantir els drets. A més, la burocràcia fragmenta circuits, encadena tràmits i converteix la urgència en espera. Formularis, finestretes, signatures digitals que fallen i derivacions circulars no poden continuar afegint obstacles. En crisi cada minut compta; en el dia a dia, també. La gestió ha d’estar al servei de les persones, no a l’inrevés. Cada any, l’Administració pública diu: “Estem millorant.” I nosaltres diem: “no n’hi ha prou”. Si realment millorem, per què, si el meu o la meva professional és de vacances, he d’esperar de vegades fins al seu retorn? Els equips han de funcionar com a xarxa, i les visites han de permetre escolta, planificació i treball en recuperació, no simples “renovacions de medicació”.
I el Tercer Sector? Sense el Tercer Sector i els serveis socials, la xarxa de les persones amb un trastorn mental cau. Tot i això, continua infrafinançat i sotmès a convocatòries que arriben tard o a pressupostos bloquejats que impedeixen executar els programes previstos. Les entitats necessiten els recursos que ens pertoquen per atendre les crisis, però també per sostenir-se. Sense recursos per a qui cuida, no hi ha assistència social efectiva.
Per això cal ampliar les respostes: més llars amb suport, més espais d’atenció i de recuperació per a totes aquelles persones que avui, per la seva condició de salut i social, no tenen accés als serveis existents. Espais que ajudin a viure amb dignitat, continuar projectes de vida i recuperar-se en entorns segurs i comunitaris.
Reivindiquem que primer són els drets i les persones, després els papers. En temps “normals” i en temps difícils, l’accés als serveis de salut mental ha de ser planificat i de resposta immediata, proper i respectuós amb els drets humans. Demanem recursos en la comunitat, simplificació i coordinació per convertir declaracions en impacte real al territori. No volem promeses: volem portes obertes, ràtios adequades de professionals, itineraris clars i xarxes d’habitatge i atenció que garanteixin que ningú no quedi fora quan més ho necessita. I si el ritme de la crisi accelera, l’accés ha d’accelerar amb ella.
A les comarques gironines hem avançat molt, però no n’hi ha prou. Cal seguir sumant esforços, recursos i voluntat política per garantir que tothom tingui accés a una atenció en salut mental propera, digna i efectiva. El repte continua, i el compromís també hauria, sobretot en situació de crisi.